Reflexions meves i recerques sobre banca ètica que vull compartir amb vosaltres.

EL DINER CRIDA EL DINER. 11.1.2007

Fa uns anys, i durant molt de temps un senyor mantenia les mans dins la reixa d’una famosa institució financera a la Plaça Catalunya de Barcelona. Estirava el braç el més endins que podia mentre entre els dits aguantava un bitllet de 10.000 antigues pts. Un dia per fi, li vaig preguntar. “què fa tots els dies amb el bitllet?” ell em contestà: “no diuen que el diner crida el diner? Doncs jo espero fer-me ric” Al cap de quinze dies me’l vaig tornar a trobar. Sèia al terra amb les mans a la butxaca i la mirada compungida. “Què ha passat?” li vaig encetar. I ell em va cridar: “era veritat que els diners criden els diners per això el meu bitllet va caure dins la finestra de l’entitat financera”.

I és que els diners criden els diners però sempre del mateix costat. Dels dos factors de producció típics, capital i treball, el capital és el més ben remunerat. En molts països del món, milers de famílies malviuen del seu treball, a voltes forçat, mentre que inversors estrangers veuen remunerat els seus estalvis sense fer res més que contractar instruments d’estalvi.

La banca ètica possibilita que aquesta dita popular segui veritat per a tothom. Que el treballador que malviu de la seva feina informal o desocupat passant penúries a Haití, o Indonèsia, tingui un petit capital per a que el diner no caigui sempre del mateix costat. La banca ètica té com a destinació prioritària la inversió productiva, la generació de riquesa per a les mans curtides de treballar del camperol o l’artesà que busca la seva oportunitat per fugir de la pobresa. I dic prioritàriament, perquè tot i saber que en el marc de la banca ètica també existeixen els instruments d’inversió socialment responsables que treballen amb empreses que acompleixen uns determinats criteris de responsabilitat social corporativa.

Tenim un bon grapat d’instruments financers ètics on invertir. Podem ja optar per instruments que inverteixen en microcrèdits per a organitzacions en lluita contra la pobresa (Oikocredit), instruments que inverteixen en el Tercer Sector (Coop57), d’altres que inverteixen en Inversions Socialment Responsables (fons d’inversió FIM, Pla de Pensions del Sabadell, dipòsits del Triodos, etc). A més ara ja, des de la implantació del Triodos a Espanya, encara que sigui operant de moment només per banca electrònica, també podem domiciliar els nostres rebuts en un banc ètic, contractar un compte vivenda, etc).

Tenim els instruments necessaris, així que ara, és obligació moral de tots, desviar una majomeves emergència, però no són suficients per revertir la situació: no permeten l’emancipació laboral de milers i milers de famílies explotades per patrons anònims que s’amaguen darrera de plans de pensions o fons d’inversió als països desenvolupats.

INSTITUCIONS QUE ES DEDIQUEN A LA INVESTIGACIÓ ÈTICA PER A ISR (inversions socialment responsables). 2.9.2007

Dins el que considerem com a investigació ètica, impulsada amb l’objectiu de donar criteris als instruments financers ètics, podem trobar iniciatives com les que cito a continuació a tall d’exemple. D’elles en dono algunes característiques i links. Si us plau, tingueu en compte la data de revisió d’aquest text a l’hora de llegir-les i valorar-les. Contrasteu sempre la informació que apareix aquí si l’heu comunicar a algú altre en algun seminari, curs, o en algun treball de recerca que estigueu fent. Espero que us sigui útil per interesar-vos per aquest tema:

SIRI COMPANY i AIS.

La Xarxa SIRI va ser creada l’any 2000 per una organització no lucrativa. Actualment, ja privatitzada, compren 11 organitzacions dedicades a l’investigació sobre Inversions socialment responsables. Basa la seva anàlisi en estudis portats a terme des de la proximitat en comptes de fer-hho de forma centralitzada i global. És per això que a Espanya, SIRI treballa a partir de l’empresa AIS (Analistas Internacionales en Sostenibilidad).

Tenen com a clients, empreses com: Cortal Consors, IDEAM (Groupe Crédit Agricole-Crédit Lyonnais), ING Bank , Comitè Internacional de la Creu Roja, Renta 4 SGIIC, Rockefeller & Co. i Triodos Bank.

Tenen un sistema de recerca que comparteixen amb els socis d’investigació local. Aquest sistema requereix informació obtinguda de diverses formes: entrevistes, qüestionaris, converses amb stakeholders etc.

ETHIBEL

Aquesta entitat ha creat el seu propi segell, potser el més prestigiós actualment en aquest àmbit. El screaning que realitza incorpora molts criteris diferents, no només fa analitza empreses sinó també fons ètics i altres productes financers. Aquests són els aspectes que ETHIBEL analitza: política social interna, política mediambiental, política social externa, eticitat de la política econòmica,

No incorporen criteris negatius en l’anàlisis de les empreses. Per tant no exclouen donar el segell ethibel a empreses del tipus nuclear, tabacaleres, comerç d’armes, etc. No obstant, aquelles que estan en sectors sensibles, es classifiquen en grups a part, de forma que siguin fàcilment identificables. Cosa que permet a l’inversor, discriminar-la si ho vol.

EIRIS

Neix d’una iniciativa eclesial. Investiguen al voltant d’unes 2.500 empreses de tot el món, especialment a UK, Europa, Nordamèrica, Asia-Pacífic, .

De vegades els clients volen la investigació per compromotre’s a ajudar les empreses a millorar la seva responsabilitat social.

Tenen 5 departaments: administració, recerca, serveis a client, desenvolupament (Ethical Portfolio Manager, web, formació sobre EPM, newsletter “Ethical Investor”), relacions internacionals.

Aspectes a tenir en compte en la seva recerca:

ü No promouen una visió concreta de l’ètica als negocis, sinó que posen a l’abast de qui ho demana la informació que necessita per desenvolupar els seus principis.

ü Tenen un enfoc constructiu en el sentit que promouen el diàleg amb les empreses per a tenir els seus feedbacks. Tenen una red molt forta de relació amb les empreses.

ü Cap companyia és perfecte. A totes algú li podria recriminar alguna cosa. Es un tema de prioritzar uns aspectes o altres el que ens farà decidir.

ü Combinen mètodes captació de la informació provinent de bases de dades de les autoritats competents, premsa financera, i altres fonts externes amb mètodes d’investigació directa com qüestionaris.

ü Els esperts que investiguen són autèntiques autoritats en la seva àrea de treball.

ü Abans de compondre el portafoli, cal definir quins interessos tinc a prioritzar i quines activitats vull evitar.

ü Màxima transparència en els sistemes de recerca tant de cara al client com de cara al investigat.

ü Posen a l’abast dels clients més de 350 indicadors a triar d’entre 40 diferents àrees.

ü També poden utilitzar criteris excloents o positius.

Àrees de recerca: equip central de recerca, equip de recerca mediambiental, equip de recerca social.

També tenen serveis per a inversors privats. Assessoren sobre accions, pensions, fons d’inversió, etc on invertir èticament.

Tenen un software anomenat Ethical Portfolio Manager

Algun dels seus clients són:

ü AXA Sun Life

ü ABN Amro Bank

ü Co-operative Bank

ü Credit Suisse AM Funds (UK)

ü FTSE

ü JP Morgan Investment

ü Merrill Lynch Investment Managers

ü The Royal Ministry of Finance, Norway

ü Oxfam

ü World Wide Fund for Nature (WWF)

ETHICAL INVESTORS GROUP

Cobren comissions als proveïdors d’inversions. La meitat del benefici que EIG té, el dóna a ONGS. Per tant del benefici de EIG es redueix a la meitat. Per cada política d’inversió ètica diferenciada que s’inicia, l’inversor escolleix una ONG. Al final de l’any la meitat del benefici es destina a les ONG més votades. El vot és ponderat. El sistema fa que encara que la teva ong només tingui un vot, rep alguna cosa de diners.

Treballen també en la sensibilització.

www.FTSE4GOOD.com

Depen de FTSE, han creat un sistema d’indexos d’empreses que consideren responsables. Aquest índex, a través de la seva pròpia investigació, es revisa semestralment el mes de març i setembre.

Es tracta de 8 índex a nivell global, Uk i europeu.

La seva pàgina web ens indica, encara que no de forma massa actualitzada, la rendibilitat d'aquests índexos respecte els índexs úniversals.

Personalment m’apareixen dubtes sobre els resultats d’aquest tipus d’investigacions ja que en l’índex apareixen empreses com telefonica, baxter, shell... cosa que també passa en alguns casos a ETHIBEL. En les altres no hi ha massa informació sobre les investigacions que fan, per tant no podem saber si són més restrictives o no.

WWW.GOODCORPORATION.COM

ü És una companyia privada que ha promogut el Institute of Business Ethics, a UK l’any 2000.

ü Preu especial per a ONG i petites organitzacions. La resta paguen entre 600 i 10.000 lliures depenent del tamany. Això dóna dret a la auditoria anual, als recursos on-line i a l’ús del logotip. Està pensat també per organismes públics.

ü Organització:

§ GoodCoorporation Ltd.: promou l’estandar.

§ GoodCoorporation Advisory Panel: assessorament i guia a les entitats

§ GoodCoorporation Acreditation Body: otorgar la certificació. Consta d’un consell acreditador format pel director i algun representant més del Institute of Business Ethics, el director de les cambres de comerç britàniques, un membre d’algunes de les certificadores i alguns representants de GoodCoorporation.

Les verificacions les fan les entitats “acreditades”

Segons ells, ser member aporta:

§ Ser percebut com empresa que respecta uns valors.

§ Verificar els proveidors, i la resta d’entitats en xarxa al seu voltant.

§ Un canal més per vendre a persones amb preocupació pel consum ètic.

§ Un canal per atraure i mantenir uns personal més motivat.

ü Procés de verificació

- L’organització sol·licitant completa un qüestionari autoevaluatiu, del resultat del mateix se n’ha de desprendre l’evidència que l’organització compleiz els requisits de GoodCorporation.

- El verificador examina el qüestionari i decidex amb l’organització a qui ha d’entrevistar per a fer la validació.

- S’estableix un programa d’entrevistes amb l’organització.

- El verificador visita l’organització i en la visita revisa documents, realitza entrevistes amb l’equip directiu, treballadors, i stakeholders com ara els mateixos empleats, clients i proveïdors.

- El verificador escriu un informe sobre l’organització.

- El verificador revisa l’informe amb l’organització i planteja remeis que facin falta per a superar els punts febles.

- L’organització efectua les correccions oportunes en cas que sigui necessari.

- FInalment el verificador recomana que l’organització s’aprovi com a goodcorporation.

El procés pot durar entre 1 i 10 dies per empreses que tinguin fins a 5.000 treballadors.

INSTITUTE OF BUSSINESS ETHICS

Tenen una pàgina que guia en la creació de codis ètics: http://www.ibe.org.uk/code.htm

Christian Ethical Investment Group (CEIG)

ü Objectiu: promoure una política més forta d’investigació ética entre les esglésies cristianes (és per tant ecumènic) així com i promoure concienciació i estudis sobre temes referits a temes d’inversions. Es va crear el 1988 promogut pel bisbe d’Oxford.

ü Està finançat únicament a través de les quotes dels socis i de les subscripcions a les publicacions.

ü De tant en tant fan trobades amb els seus socis. Tenen un comitè executiu com a organ d’administració. Funcions:

ü Debat sobre aspectes legals relacionats amb la inversió des de l’ambit social i promoure canvis legals per a la inversió ètica.