|
| |
|
El que està ben fet, està ben fet sempre.
|
|
Doncs jo també m'he animat a modernitzar el meu BLOG.
Ja el tenia des del 2001, però no sabia que era un BLOG. Era cutre, senzill i tan estàtic que pels racons de les finestres hi havia teixides teranyines per caçar com a mínim dinosaures.
Ara aprofito aquestes noves facilitats del Sr. Galeó, per fer un pas endavant. Perquè el que està ben fet, està ben fet sempre!
|
|
Fins que vaig ser pare per primer cop, com ara, només trepitjava les Festes de Gràcia les nits.
Ara sóc veí laboral i pare primerenc. De manera que m'hi he passejat a les tardes. I vull parlar dels guarniments.
M'ha sorprès primer, el gran èxit de la nostra oficina de Fiare. Jo crec que ha tingut més impacte les Festes de Gracia que totes les Fires a les que hem estat presents. Però això al marge. Anem al que anàvem, els guarniments.
Li dèia a l'Eva, que la qualitat d'un jurat es reconeix quan entrega el premi al que a priori ens semblaria el segon millor participant. Gràcies això sabem que la majoria no estem preparats per fer de jutges. Doncs només ens fixem en el més superficial, així és com si més no, nosaltres tres preferim Joan Blanques de dalt.
Em sap greu haver perdut tres carrers de fa un any a ara, sis en dos anys. Que diuen que calen més espais per treballar Guillem Espriu, regidor, endavant, que diu que els llogaters no s'impliquen, cridem-los a les convocatòries de les reunions de veïns, i sinó que els implicats tinguin barra lliure arreu.
A veure, si parlant tots plegats, es troben sol·lucions. Ànims. Molta sort i moltes gràcies per l'esforç! ha valgut la pena un any més.
|
|
|
|
