Curses de Muntanya
TuWeb
Curses de Muntanya
El meu CV
Els meus enllaços
Recursos de banca ètica
 
Curses de Muntanya


TAYMORY XTRAIL ALELLA
8/5/2016
imagen
El passat dia 8 de maig (2016) va tenir lloc la segona edició de la TayMory Xtrail Series d'Alella. Primera edició per a mi, que vaig anar acompanyat per primer cop a una cursa amb el Cèsar, un mexicà incombustible que bé passaria per tarahumara...

Encara la meva tíbia dolguda amb mi, però, després d'haver ignorat les seves queixes des de dues setmanes abans de la MIM el 23 d'abril, havia aconseguir domar el dolor i recuperar força el ritme.

El recorregut,de 27km, amb 1.400m de pujada, va ser realment espectacular. Tant prop de Barcelona i jo sense conèixer aquests boscos, aquests corriols estrets i fressats vora la mar.

El dia acompanyava d'allò més per córrer. Plena primavera, pluja suau intermitent i boirina, baixades enfangades i lliscoses barrejades amb pedres soltes i arrels. Tot humit i ple de vida.

Vam començar junts a bon ritme els primers quilòmetres. Després un darrera l'altre, el Cèsar davant a les baixades, jo davant a les pujades. Fins al segon avituallament, en el que em vaig avançar i el vaig perdre de vista. Vaig estar esperant-lo, sorprès i gairebé preocupat, gairebé deu minuts fins que vaig sentir el fred matiner gelant-me la suor i vaig arrencar a córrer de nou. Pel que em va explicar, abans de travessar la riera, emocionat volant en la baixada "com una gasela sobre les puntes de la sabatilla" va perdre el camí fins que al cap de 15 minuts va adonar-se que no hi havia petjades a terra... ni rastre de banderoles...

Així que vaig seguir jo sol, havent deixat passar un bon grapat de corredors i les dues primeres corredores de la cursa, amb el cos molt agraït pel descans, adelantant de nou a tort i a dret en pujades i baixades de nou ben divertit.

Finalment 2h58 minuts després de sortir, vaig aconseguir una 45ena posició, feliç i content pel recorregut, per haver-me pogut buidar en una cursa de traçat complicadet però en general ben corredora.

Com sempre moltes gràcies a totes les voluntàries i els voluntaris, i l'equip organitzador, una cursa per repetir, o si més no, un recorregut molt a tenir en compte per a propers entrenaments... a 20 minuts de la nostra ciutat comtal.

MARATÓ I MITJA, MIM, Castelló - Sant Joan de Penyagolosa.
23/4/2016

Temps 7:51:35
Posició gral 168
Posició cat 139
Arribats 1.319
Distància 65km
Desnivell +3.045/-1.833

Primera vegada que participo en aquesta cursa. El dorsal s'aconsegueix per sorteig. No cal dir que és una cursa emblemàtica a la província de Castelló que cobreix un itinerari bàsicament per grans recorreguts des de Castelló ciutat fins a Sant Joan de Penyagolosa.
La cursa aplega un grup molt ampli de corredors, massa pel meu gust que gaudeixo més amb grups petits que et permeten fer més sensació de pinya i alhora tenir més moments de soledat.
A nivell logístic també té el problema normal de no ser una cursa circular i que no acaba en un nucli de població. Acaba a una ermita en mig de la muntanya en la que amb bon criteri, el dia de la cursa s'impedeix que hi arribin els cotxes. El que provoca de tota manera una mica més de dificultats.
Dits els contres, la primera part de la cursa és de descongestió. És a dir, 5-10 quilòmetres per carrers, urbanitzacions i pista ampla, pràcticament fins a la sortida de Borriol. Després els camins es fan més muntanyencs i agradables. Sobretot ja el darrer terç de la cursa: des de la sortida de Les Useres, Sant Miquel de Torrocelles, i potser els dos trossos més bonics, la pujada per la Loma Bernad i la baixada final fins a
Sant Joan.

La cursa en sí no presenta cap dificultat tècnica destacable, més enllà de la seva distància i el fet que és tot més pujada que baixada. Els voluntaris fantàstics a tot arreu i els avituallaments també.

També és d'agrair l'afició sobretot a Xodos i les Useres, jo que no prenc barretes, haig de dir que els seus ànims em fan pujar igualment el sucre!!

Des del punt de vista esportiu, si em preguntessin la meva opinió, aconsellaria reduir el número de participants a màxim 300-400, començar a la Penyeta Roja en comptes de a l'estadi per estalviar-te massa ciutat i incloure en el recorregut la pujada al cim del Penyagolosa, un bonic colfó, des d'on encarar la baixada fins a Sant Joan.

Festes de Gràcia 2008

Fins que vaig ser pare per primer cop, com ara, només trepitjava les Festes de Gràcia les nits.

Ara sóc veí laboral i pare primerenc. De manera que m'hi he passejat a les tardes. I vull parlar dels guarniments.

M'ha sorprès primer, el gran èxit de la nostra oficina de Fiare. Jo crec que ha tingut més impacte les Festes de Gracia que totes les Fires a les que hem estat presents. Però això al marge. Anem al que anàvem, els guarniments.

Li dèia a l'Eva, que la qualitat d'un jurat es reconeix quan entrega el premi al que a priori ens semblaria el segon millor participant. Gràcies això sabem que la majoria no estem preparats per fer de jutges. Doncs només ens fixem en el més superficial, així és com si més no, nosaltres tres preferim Joan Blanques de dalt.

Em sap greu haver perdut tres carrers de fa un any a ara, sis en dos anys. Que diuen que calen més espais per treballar Guillem Espriu, regidor, endavant, que diu que els llogaters no s'impliquen, cridem-los a les convocatòries de les reunions de veïns, i sinó que els implicats tinguin barra lliure arreu.

A veure, si parlant tots plegats, es troben sol·lucions. Ànims. Molta sort i moltes gràcies per l'esforç! ha valgut la pena un any més.
imagen

ESCRIU-ME

M'interessa la teva opinió.